La pugna política entre el Govern català i el Govern central té entre les seves víctimes col·laterals a les farmàcies i els hospitals, que ja patien des de fa anys la incertesa permanent sobre quan cobrarien les seves factures. Ara, els últims esdeveniments han complicat encara més la seva situació fins portar-los al límit.
Les condicions establertes divendres passat pel Ministeri d'Hisenda han tensat encara més la fina corda, encara que des del departament que dirigeix Cristóbal Montoro insisteixen en el seu convenciment que hi ha marge perquè demà la Generalitat compleixi amb les noves obligacions i pugui rebre el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) corresponent a novembre.
Què exigeix Hisenda al Govern en funcions? L'interventor de la Generalitat té fins demà divendres per remetre un certificat que detalli l'execució de la despesa pressupostària de Catalunya i que acrediti que no ha dedicat ni un euro a decisions que contravenen la Constitució.
Aquest certificat és imprescindible perquè es puguin cobrar les factures incloses en el FLA de novembre –que puja a 115 milions d'euros– i també per accedir als 3.035 milions que està previst alliberar de forma escalonada a compte de l'anomenat FLA extraordinari.
A més, la Generalitat ha d'enganxar el seu sistema de digitalització de les factures al punt d'entrada de l'Estat FACe. Des d'aquest moment, l'administració autonòmica perd la potestat que tenia de decidir quines factures es pagaven –encara seguint els criteris del Govern central–, i aquesta selecció passa a mans de l'Administració central. Hisenda defensa que el procés de connexió amb el FACe "no és complex".
Mentrestant, la situació d'opressió dels serveis de la sanitat pública catalana que no presta directament l'Estat va a més: els afectats són, bàsicament, l'atenció hospitalària concertada (53% del pressupost d'hospitals), els centres sociosanitaris i les farmàcies.
Les farmàcies catalanes, després de la forta crisi d'impagaments del 2012, van aconseguir acords bancaris que els permeten allargar la seva situació fins a tres mesos, "pagant més interessos, és clar", aclareix el president dels farmacèutics, Jordi de Dalmases. Però no més enllà d'aquests tres mesos. I ara entren en el quart mes. Com molts usuaris ho hauran pogut comprovar, ja no hi ha estoc a les farmàcies: una o dues caixes dels medicaments més freqüents i quan un malalt ve i no hi ha el seu, es demana al distribuïdor. Perquè als distribuïdors els deuen gran part dels medicaments facilitats als pacients de la sanitat pública. "De mitjana, cada farmàcia deu als bancs per aquests impagaments 120.000 euros", indica Dalmases.
Els hospitals concertats estan negociant amb els bancs l'allargament de la seva capacitat creditícia i així pagar les nòmines (60% del pressupost d'un hospital). I han deixat de pagar provisionalment a proveïdors: menjars, neteja, material sanitari, pròtesis, lents intraoculars... I ja només els queda retallar de la quota de la Seguretat Social: si pacten un ajornament del pagament, només hauran d'abonar un 4,375% d'interessos; si no paguen sense més, els interessos són del 20%. Així que estan acordant ajornaments.