La malaltia cardiovascular isquèmica, que provoca des ictus i infarts de miocardi, és la principal causa de mort als països desenvolupats, segons l'Organització Mundial de la Salut. Es produeix com a conseqüència d'un procés d'acumulació de colesterol en les parets de les artèries, que fa que cada vegada sigui més difícil que la sang circuli per aquests gots i arribi a òrgans i teixits.
Ara, un equip de científics dels Estats Units ha descobert que una forma de combatre la formació d'aquestes plaques a les artèries, coneguda com aterosclerosi, podria passar per l'intestí; en concret, per la microbiota intestinal, els 100 bilions de bacteris que alberguem en el nostre organisme, sobretot al còlon.
Els investigadors, de la Clínica Cleveland han descobert en un estudi realitzat amb ratolins que quan s'administren als animals un compost -que conté un component present en el vi negre i també en l'oli d'oliva extra verge- que altera l'activitat metabòlica de les bacteris intestinals, aconsegueixen evitar que els rosegadors desenvolupin aterosclerosi. I això malgrat sotmetre'ls a una dieta poc saludable, molt rica en compostos que obstrueixen les artèries.
Se sap que determinats aliments com la carn vermella, els rovells dels ous o els productes lactis amb un alt percentatge en greixos contenen quantitats elevades de nutrients essencials com la carnitina i el turó que els bacteris intestinals converteixen en un compost anomenat trimetilamina (TMA).
Quan s'allibera a l'intestí, els enzims que hi ha al còlon el converteixen, al seu torn, en N-Òxid de trimetilanima (TMAO), del qual se sap que en animals és capaç d'accelerar el desenvolupament de l'aterosclerosi i en humans es vincula amb un risc incrementat de patir malalties cardiovasculars.
Fins al moment, se solia intentar bloquejar el segon pas, és a dir, que els enzims no aconseguissin convertir el TMA en TMAO, però, l'ús de medicaments per aconseguir-tenia un efecte tòxic en el fetge.
El fàrmac que han utilitzat els investigadors de Cleveland és diferent i apunta directament als bacteris. Conté una elevada quantitat d'un compost present de forma natural en l'oli d'oliva, en el vinagre balsàmic o el vi negre. Quan l'hi van administrar a ratolins alimentats amb una dieta rica en turó i genèticament predisposats a desenvolupar aterosclerosi, els científics van observar que els nivells de TMAO disminuïen de forma important i, a més, s'evitava la formació de plaques arterials.
Extrapolable a humans?
A diferència dels antibiòtics, que també s'han fet servir per intentar modificar la composició i funció de la microbiota, aquest compost no mata els bacteris, sinó que només altera els productes que generen, els metabòlits. I això és important perquè evita que els bacteris es tornin resistents a ell.
La relació entre microbiota i cardiopaties no és nova. De fet, estudis previs havien observat que l'aterosclerosi i les cardiopaties es correlacionen amb canvis en la composició i funció de la microbiota. I a l'inrevés.
Els autors d'aquest treball es mostren cauts i assenyalen que calen fer nous estudis per comprovar si aquest resultat es replica també en humans. De fer-ho, podria ser "una nova aproximació complementària", apunta Hazan, per intentar prevenir tant malalties cardiovasculars com metabòliques.