La contrareforma sanitària que abandera el secretari general del PSOE costa 10.000 milions d'euros. L'objectiu d'un Govern liderat pels socialistes seria elevar la despesa pública en Sanitat al 7 % del PIB al llarg de la legislatura, un punt per sobre del nivell de despesa en 2013, a més d'eliminar qualsevol rastre del Reial Decret 16/2012 aprovat pel Govern de Mariano Rajoy.
L'impacte pressupostari de les mesures socialistes no s'ha quantificat en l'Acord per a un Govern Progressista i Reformista que van signar, el 24 de febrer, Pedro Sánchez i el líder de Ciutadans, Albert Rivera. Però sí es va detallar en el programa que el líder socialista va presentar als representants de metges, infermers i farmacèutics, així com a la indústria del sector ia la distribució farmacèutica durant una trobada celebrada el passat 9 de febrer, en què Sánchez es va comprometre també a mantenir el Fons de Liquiditat Autonòmic, tot i l'increment de la despesa.
El document socialista advoca així per restablir la universalitat del Sistema Nacional de Salut, és a dir, tornar la targeta sanitària als immigrants que estan en situació il·legal però empadronats a Espanya i eliminar la distinció entre assegurats i beneficiaris de la sanitat pública.
Altres eixos de la proposta són el reforç de la gestió pública del sistema o l' eliminació del nou copagament farmacèutic que es va imposar als jubilats i la població activa en funció de la renda, el cost elEconomista ha calculat en més de 700 milions d'euros.
Els socialistes també planegen revisar el preu de les teràpies d'última generació contra l'hepatitis C i establir un sistema de selecció pública per adquirir medicaments i productes sanitaris sense patent, entre altres mesures matisades en les últimes setmanes, com en el cas del copagament. Fins a tres versions diferents ha presentat el PSOE a les últimes setmanes. En qualsevol cas, "la idea central és derogar totes les retallades i reformes que en aquests quatre anys ha plantejat el Partit Popular, en matèria de Sanitat, Educació i Dependència", segons ha resumit Sánchez.
Més a prop de Podem
L'increment de la despesa proposat pels socialistes està més en línia amb el promès per Podem . L'objectiu de la formació morada és recuperar els nivells de despesa de 2009 amb una inversió de 8.800 milions aquest mateix any, per incrementar el pressupost en un total de 35.000 milions d'euros per a l'any 2019. Aquesta última quantitat es dividiria entre Sanitat i Educació, segons el programa presentat per Pablo Iglesias.
Una altra de les reclamacions de Podem que no veu amb mals ulls el PSOE és derogar la Llei 17/1997 aprovada pel primer Govern de José María Aznar, que va obrir la gestió dels centres sanitaris a les empreses privades a través de la constitució de consorcis, fundacions i altres ens dotats de personalitat jurídica. Aquesta mesura posaria data de caducitat als contractes d'externalització signats en la sanitat espanyola, tal com pretén el Govern valencià de la mà del socialista Ximo Puig.
On coincideixen les dues formacions és a receptar un augment de la despesa sanitària quan els pressupostos aprovats per l'Executiu de Mariano Rajoy per a aquest any recullen un estalvi de 1.000 milions d'euros en despesa farmacèutica. Una previsió que la Comissió Europea ja va posar en dubte en l'informe emès el passat 13 d'octubre. I és que, fins ara, el Govern no ha pogut posar en marxa cap dels mecanismes previstos per aconseguir una nova rebaixa del capítol de Farmàcia.
El sistema aprovat en l'anterior legislatura, que lliga la pujada de la despesa pública en medicaments a una taxa de referència de creixement del PIB, encara no s'ha pogut aplicar i tampoc sembla que vagi a fer-se en 2016 a la vista del rebuig frontal de les comunitats governades pel PSOE. També ha quedat pendent el Reial Decret de preus i finançament dels medicaments, que avaluarà i fixarà les tarifes dels fàrmacs i productes sanitaris a Espanya.
Una bona notícia per al sector de tecnologia sanitària és el punt de l'acord entre PSOE i Ciutadans per elevar l'eficiència de la despesa impulsant un Pla Estratègic de Tecnologies Sanitàries mitjançant un acord amb les regions, a més d'advocar per "una renovació tecnològica amb criteris d'evidència científica i de qualitat i eficàcia". Enrere han quedat qüestions polèmiques com les subhastes de medicaments, que es van limitar al programa socialista inicial a medicaments i productes sanitaris sense patent, així com els sistemes de monodosi.