Hi ha una fase clau en la progressió del càncer. Es produeix quan les cèl·lules que han sortit del tumor primari s'instal·len en els òrgans en què tal vegada en un futur causaran metàstasi. Del que ocorri en aquesta fase depèn que el càncer quedi enrere com una malaltia ja superat o que torni a aparèixer més endavant.
L'investigador Joan Massagué ha descobert ara com aquestes cèl·lules capaces de causar metàstasis escapen a la vigilància del sistema immunitari i romanen camuflades durant mesos o durant anys. Ho fan convertint-se en cèl·lules mare, reduint la seva activitat al mínim i eliminant de les seves membranes tot senyal que pugui cridar l'atenció de les cèl·lules immunitàries.
“Comprendre la metàstasi latent representa una gran oportunitat inexplorada que pot tenir un gran impacte” per millorar el tractament del càncer, declara Massagué, director de l'Institut Sloan-Kettering de Nova York. L'investigador recorda que les metàstasis són la causa de la majoria de les morts per càncer, ja que gran part dels tumors primaris no afecten a òrgans vitals, però les metàstasis sí ho fan.
La visió de les metàstasis que emergeix de les últimes recerques trenca amb la visió clàssica segons la qual els tumors primaris van alliberant cèl·lules al llarg del temps, algunes de les quals ja han adquirit les alteracions genètiques necessàries per formar tumors en altres òrgans.
Segons la nova visió, els tumors alliberen des dels seus primers dies una gran quantitat de cèl·lules al torrent sanguini. La gran majoria d'aquestes cèl·lules són identificades i destruïdes pel sistema immunitari. Però algunes d'elles aconsegueixen arribar fins a altres òrgans i instal·lar-se allí.
La nova recerca és la primera que revela com aquestes cèl·lules latents s'amaguen del sistema immunitari. També és la primera que presenta una estratègia per atacar-les i prevenir d'aquesta manera que donin lloc a la metàstasi.
Una vegada han arribat a la destinació, les cèl·lules latents entren en un estat de quiescencia. Això significa que s'abstenen de proliferar i es queden esperant el moment d'entrar en acció. De tant en tant, de manera aparentment aleatòria, fan un intent de multiplicar-se. Les cèl·lules NK del sistema immunitari detecten les noves cèl·lules tumorals recentment formades i les eliminen sense miraments. El nom NK, no en va, correspon a les inicials de Natural Killer (assassines naturals, en anglès): són un braç armat del sistema immunitari. Però ni tan sol les NK aconsegueixen eliminar les cèl·lules latents inicials, que entren de nou en un estat de quiescencia esperant una nova ocasió per proliferar.
La interacció entre les cèl·lules canceroses i els diferents components del sistema immunitari té un paper crucial en la progressió tumoral. Els nous resultats expliquen que quan hi ha cèl·lules NK infiltrades en els tumors, el pronòstic del càncer serà millor.
A més, obren la via a eliminar les cèl·lules latents si s'aconsegueix que aquestes tornin a exhibir en la seva membrana els senyals que les fan visibles per a les cèl·lules NK. Possiblement en el futur “podrem intervenir farmacològicament per tornar a exposar les cèl·lules latents a la immunitat”, declara Massagué. “Es tracta de fer immunoteràpia contra la metàstasi latent per prevenir la metàstasi real”.