Les llistes d'espera segueixen sent l'indicador més revelador del vull però no puc de la sanitat espanyola. Les dades autonòmiques recopilades pel Govern en funcions mostren un nou empitjorament dels temps d'espera quirúrgica i diagnòstica en el Sistema Nacional de Salut en 2015, a pesar que les comunitats autònomes van incrementar el seu pressupost de despesa i moltes regions van anunciar plans de xoc per reduir-les.
El temps mitjà d'espera quirúrgica a la sanitat pública va aconseguir així els 89 dies a 31 de desembre de 2015, 2 dies més que l'any passat i 13 més que al juny de 2012.
En total, són 549.424 pacients els que és troben en situació d'espera estructural per operar-se de forma no urgent en alguna dels 14 especialitats quirúrgiques computades, 37.501 més que al desembre de 2014 i 12.513 més que al juny de 2012, dels que el 10,6 per cent porta més de sis mesos esperant -enfront del 9,3 per cent de 2014-.
Els pacients són els veritables perdedors. En Neurocirurgia, la demora mitjana aconsegueix els 160 dies, 135 en Cirurgia Plàstica o 112 a Traumatologia. Salvo a l'hora d'operar cataractes o pròtesis de maluc, la resta de processos quirúrgics ha sofert una deterioració significativa.
Maquillatge en les xifres
Els canvis de Govern registrats en les comunitats al maig de 2015 han posat fi a aquest miratge i els nous responsables s'han esforçat a corregir o aflorar pacients a les llistes d'espera per laminar la gestió anterior i preparar el terreny per vendre un nou canvi de tendència en el proper semestre.
En qualsevol cas, es tanca així una legislatura de forma pitjor que com va començar, on la reducció de la despesa sanitària públic en 7.000 milions d'euros, segons el Programa d'Estabilitat remès per l'Executiu a Brussel·les en 2015, ha tingut un impacte negatiu en els pacients en llista d'espera quirúrgica de la sanitat pública.
La Comunitat de Madrid és un exemple dels problemes que cal superar per aplicar un pla de xoc amb la finalitat de reduir les llistes d'espera. Els Pactes de Gestió engegats al novembre pel conseller de Sanitat, Jesús Sánchez Martos, per a l'obertura de quiròfans i realització de proves diagnòstiques en torn de tarda i caps de setmana s'han vist així frenats, que no suspesos, per la decisió de la justícia d'anul·lar tot el referent a la negociació de les condicions laborals dels professionals que subscriuen aquests acords, per vulnerar el dret de llibertat sindical i falta de negociació col·lectiva prèvia, segons resolució judicial.