El segur de salut està d'enhorabona. En 2016 va aconseguir 11,14 milions de clients, un 3,43% més que l'any anterior. És el segur que més creix des de l'inici de la crisi i la perspectiva és que segueixi fent-ho. La raó d'aquesta puixança és la percepció social de la deterioració del sistema públic de salut, reflectit en les llistes d'espera, així com l'auge dels convenis d'empreses que ofereixen aquests productes a les seves plantilles com a part de la remuneració. Una pràctica que creix al fil de la recuperació perquè està molt valorat pels empleats.
En la societat creix la percepció que hi ha una “deterioració en la capacitat dels Governs per finançar serveis públics”, segons va apuntar Javier Murillo, conseller-director general de Segur Caixa Adelas, líder del sector, al gener passat.
Els hàbits socials estan canviant i la salut és un tema prioritari per a molts ciutadans. Cada vegada es demanden més i millors serveis sanitaris i es busca que comptin amb més tecnologia per millorar els diagnòstics i els tractaments. “La cura de la salut ha passat de considerar-se un luxe a veure's com alguna cosa necessari”, expliquen en DKV.
Puja el nombre de clients i la facturació en 2016
El sector ha facturat 7.975 milions en les primes, un 4,4% més, en 2016.
El 68,6% dels assegurats són particulars (els més rendibles per a les asseguradores) i el 31,4%, col·lectius, és a dir, treballadors d'empreses amb segur de salut. Aquest col·lectiu és el que més ha crescut en 2016, amb un 6,62% d'increment, segons ICEA.
Des de 2008 la facturació de salut ha crescut un 3,6% mentre que la resta d'assegurances de no vida han caigut un 1,5%.
Fernando Campos, director general de Cigna Salut, creu que “la qualitat del sistema públic de salut és bona i segueix sent capdavantera, però els ciutadans perceben que sofreix una deterioració lenta i constant”.
El 20% de la població amb segur privat
Hi ha més raons que expliquen que al voltant del 20% de la població tingui segur privat. Campos coincideix que darrera d'aquesta pujada està una major preocupació pel benestar personal, així com per la rellevància que ara té la cura de l'aspecte físic, per menjar sa i per cuidar-se.
Tot això es manifesta en l'increment de la medicina preventiva o l'interès per fer-se proves genètiques que anticipin problemes futurs de salut. Aquestes inquietuds acosten als ciutadans a la sanitat privada, convençuts que seran millor atesos que en la pública, apunten els experts. El 68,6% dels assegurats són particulars (els més rendibles per a les asseguradores) i el 31,4%, col·lectius, és a dir, treballadors d'empreses amb segur de salut. Aquest col·lectiu és el que més ha crescut en 2016, un 6,62% d'increment, segons ICEA.
Un gran negoci en quatre regions
Encara que en el seu conjunt, les estadístiques oficials diuen que una mica més del 20% de la població té un segur privat de salut, la disparitat geogràfica és enorme. Aquest factor provoca que s'incrementin els costos dels serveis públics de salut d'algunes Comunitats Autònomes amb poca població en el servei privat, alguna cosa que castiga els seus comptes.
Segons la Memòria Social de Unespa de 2015, última disponible, a Madrid un 33% de la població té segur de salut; el 28,3% de la població de Catalunya, el 28% de la de Balears i el 21,4% del País Basc.