La sanitat privada espanyola ha donat un cop sobre la taula en el començament d'aquest nou curs en forma d'un pla de xoc que, segons els seus càlculs, podria liquidar les llistes d'espera quirúrgiques abans de final d'any. Per a això, caldria una inversió de 1.500 milions d'euros, un 1,5% sobre la despesa total de sanitat, ha assenyalat la Fundació IDIS (Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat), dedicada a impulsar la integració sanitària públic- privada.
"Estem molt satisfets amb la resposta que estem començant a rebre", explica al Confidencial seu president, Manuel Vilches. "Les associacions de pacients no ho han vist malament, els professionals tampoc, perquè el que volem és beneficiar els pacients, a ningú més". Com recorda IDIS, n'hi hauria prou amb destinar part de la dotació extraordinària dels pressupostos generals de l'Estat atorgada a les comunitats autònomes per arrencar el nou any amb el comptador a zero, una fita en un context en què, malgrat les promeses, els temps d'espera s'han incrementat.
No estem plantejant un model de negoci per a res ", matisa Vilches durant la seva visita a aquest diari. "Hem de viure i pagar els sous, però no s'han establert marges de benefici amb aquesta quantitat, que espanta pel baixa". En l'esperit d'aquesta proposta es troba establir un nou model de col·laboració entre la sanitat pública i la privada amb l'objectiu d'enfrontar-, a llarg termini, als importants reptes que s'acosten, com el exponencial envelliment de la població i l'augment de els costos sanitaris, que obligaran a optimitzar la despesa.
Tenim un sistema sanitari que es regula per l'accés. És un model molt vertical, en què la porta d'entrada és molt petita. Per això, malauradament, tenim més de 615.000 pacients en llistes d'espera, i la durada mitjana ha anat incrementant-se fins als 115 dies. Hi ha hagut problemes en el mesurament de les mateixes, però ara que s'ha uniformitzat, disposem de la informació suficient.
Fins ara, les comunitats autònomes han tractat de pal·liar el tema de les llistes d'espera amb plans de gestió -a Madrid- o obrint quiròfans els dissabtes o per les tardes -en altres comunitats-, peonades múltiples i intents de solucions dins de l'entorn de el finançament públic. Hem vist que, tot i les boníssimes intencions que tenen, no ha funcionat. Les llistes d'espera no només no s'han solucionat, sinó que s'han incrementat.
Si baixes al detall de les llistes (el poc que hi ha), dos terços d'elles són de cirurgia general, traumatologia i oftalmologia, especialitats que tenim prou controlades, i on podríem assumir la reducció de la llista d'espera. Hi ha grans diferències entre comunitats, això sí, per la càrrega demogràfica de cada regió: si Catalunya i Andalusia són les més poblades, les llistes són més llargues.
La despesa anual del sistema sanitari ronda els 70.000 milions, nosaltres tenim entre 30 i 35.000 milions ... Són gairebé 100.000 el que gastem en sanitat. No serem capaços de trobar 1.500 per destinar a una partida tan important com aquesta? La ministra ho deia ahir, hi ha hagut un increment extraordinari en la dotació dels pressupostos generals de l'Estat que és tres vegades més gran al que es necessitaria per a això. Si tota la dotació s'utilitza en sanitat, amb seguretat es solucionaria una part. Aquests pacients són els que ens importen. La decisió és de les comunitats autònomes, però aquest és un dels temes que més preocupen als usuaris del sistema sanitari, perquè a ningú li agraden les llistes d'espera. Si deixem de banda la ideologia i ens preocupem únicament de la qualitat i de l'accessibilitat, creiem que és un pla molt viable.
La llei de contractes de l'Estat és magnífica, però la regulació que implica alenteix els processos. El que volem veure a l'horitzó és un funcionament conjunt en cadascuna de les comunitats autònomes entre els entorns públics i privats, un establiment d'objectius comuns i paràmetres de funcionament, comissions de transparència i qualitat que garanteixin el servei que rebran els pacients en tots els hospitals i una uniformitat en la qual el que atorgui el servei s'asseguri que els usuaris rebin el millor, sense preocupar-se de la titularitat.